Jean Claude Izzo

Jean-Claude Izzo (Marsella, 1945-2000). El seu pare va néixer a Itàlia i va emigrar a Marsella en 1920; la seva mare va néixer a Marsella i era filla d’espanyols. El 1966 s’afilià al PSU i el 1968 va ser candidat a les eleccions legislatives de Marsella. Més tard, deixa el PSU per entrar al PFC i va ser el redactor en cap de la revista comunista La Marseillaise. El 1970 Izzo publicà la seva primera recopilació de poemes. El 1978, va trencar amb el PFC i, sense condicionaments ideològics, començà a escriure en diferents revistes. El 1995 publicà la novel·la negra ‘Khéops total’, que seria el primer capítol de la trilogia marsellesa que l’ha fet famós. Entre 1996 i 1999 va publicar nombroses novel·les i llibres de poesia. També es consagrà com un gran analista i documentalista de la màfia marsellesa. Va morir el 26 de gener de l’any 2000. Fabio Montale és el seu personatge més famós i protagonista de la trilogia de Marsella, formada per ‘Khéops total’, ‘Xurmo’ i ‘Soleà’. Montale és un policia que lluita contra l’hampa marsellesa i destaca pel seu gust pel menjar i el bon vi, una de les característiques de la novel·la policíaca mediterrània.

Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví, 1951), escriptor i periodista valencià, és un dels autors més importants i prolífics de literatura de gènere en la nostra llengua. Educat en un col·legi de jesuïtes, va començar la carrera de Dret però la va deixar. Es dedicà durant anys a treballar en qualsevol faena: venedor, representant comercial i d’altres oficis, fins que l’èxit literari li va facilitar dedicar-se només a escriure. El gènere que més ha treballat és la novel·la negra, en que ateny altes xifres de venda. Entre les seves novel·les més celebrades destaquen Gràcies per la propina (1994), Societat limitada (2002), Bulevard dels Francesos (2010) i Ombres en la nit (2011). També ha escrit llibres de no ficció. Col·labora cada dissabte, des de fa uns quants anys, i diumenge al programa de ràdio ‘La primera pedra’ de RAC 1.

Jordi Canal

Jordi Canal i Artigas (Berga, 1955). Bibliotecari i estudiós del gènere negre i policíac. Ha estat director de la Biblioteca la Bòbila de 1999 a 2018, biblioteca amb un important fons especialitzat en gènere negre i policíac. Creador del fanzine L’H Confidencial i del primer club de lectura de novel·la negra a Espanya, com també del Premi L’H Confidencial, premi de novel·la negra. Juntament amb Àlex Martín Escribà ha publicat La cua de palla: retrat en groc i negre (2011), sobre la mítica col·lecció de novel·la policíaca en català, i properament Trets per totes bandes: l’època clàssica de la novel·la negra i policíaca.

Àlex Martin Escribà

Àlex Martin Escribà (Barcelona, 1974). Professor de llengua i literatura catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca. Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana. Autor de diverses publicacions: ‘Catalana i criminal’, ‘La cua de palla: retrat en groc i negre’, ‘Rafael Tasis: novel·lista policíac’ i ‘Jaume Fuster: gènere negre sense límits’. Director de la col·lecció “Crims.cat” de l’editorial Alrevés.

Anna Maria Villalonga

Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, investigadora literària, crítica i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Ha publicat un gran nombre de treballs acadèmics i, alhora, és escriptora i articulista en diferents mitjans. Els seus relats han aparegut en revistes literàries i nombrosos volums col·lectius. El 2013 va publicar l’assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim. Ha coordinat dues antologies de relats que inclouen textos propis, Elles també maten (2013) i Noves dames del crim (2015). Amb La dona de gris (2014) va guanyar el Premi a la millor novel·la en català del Festival València Negra 2015, any en què va aparèixer la traducció al castellà, La mujer de gris. El 2017 publicà El somriure de Darwin (traducció castellana, La sonrisa de Darwin, gener de 2018). També el gener de 2018 ha aparegut el seu recull de relats Contes per a les nits de lluna plena. Ha estat designada per la Generalitat de Catalunya Comissària de l’Any Pedrolo (2018) en commemoració del centenari del naixement de l’autor.

Ariadna Tuxell

Sota el pseudònim d’Ariadna Tuxell coneixem aquesta dinàmica escriptora de 37 anys. Autora de dotze novel·les, publicades amb les editorials Zafiro de Grupo Planeta, HakaBooks i Cims. Fa 17 anys que pertany amb orgull i dedicació al Cos dels Mossos d’Esquadra. Recentment ha escrit el relat negre: “Vaig marxar sense voler anar-me’n”, per al llibre: “Els casos de ficció” escrit íntegrament per personal del Cos dels Mossos d’Esquadra. A les seves històries trobem trames policials i judicials, misteri, aventures, anècdotes viscudes en primera persona, relacions sentimentals, en ocasions una mica atípiques, però totes carregades d’amor, passió, desig i molt més. L’Ariadna va publicar la seva primera novel·la l’any 2013, i va ser quan va decidir dedicar-li més temps a l’escriptura, la seva gran passió. Nascuda a Barcelona, on resideix juntament amb la seva filla, a la que estima amb autèntica devoció i li té un amor infinit. Sempre al costat de Fernando, amant apassionat i el gran amor de la seva vida; i la filla d’ell, el més semblant a una germana per a la seva nena. L’Ariadna té una perspectiva sobre el món i un punt de vista molt personal, místic i simple, ja que és ben sabut que moltes vegades la felicitat resideix en la simplicitat.

Charo González

Charo González Herrera (Sant Adrià de Besòs, 1961). Allà pel pleistoscé, un estiu quan tenia uns 11 anys, va arribar a les meves mans uns novel·la d’Agatha Christie. Aquell estiu no vaig fer un altra casa que llegir, llegir i llegir. Després va arribar Conan Doyle, i més tard en Simenon, i després la Cua de Palla, i en Vázquez Montalbán, i l’Andreu Martin, i Juan Madrid, i el virus ja el tenia inoculat, estava infectada virus de novel·la negra. Des de llavors sóc una lectora voraç i crítica de tot allò que faci olor de “negror”. Sóc de les primeres assistents a la BCNegra i d’altres festivals tant del nostre país com francesos. Normal, el meu nom ja estava predestinat … Charo…. Com la d’en Carvalho. A banda d’anar a tots els festivals i presentacions que puc, condueixo el club de lectura de la Biblioteca de Volpelleres a Sant Cugat del Vallès, participo en d’altres, col·laboro en el programa “Mar de Lletres” de Ràdio Cubelles, pertanyo al comitè organitzador del festival Cubelles Noir i sóc presidenta del jurat d’un dels premis, també sóc membre del jurat al festival Morella Negra.

Jordi Alcover i Sílvia Naranjo

Jordi Alcover i Silvia Naranjo, enòlegs, defensen un model de tast a cegues transparent, rigorós i equitatiu, que puntua tots els factors que intervenen en la qualitat d’un vi. D’aquesta premissa neix la guia de vins de Catalunya, un llibre de renovació anual amb tots els elements que l’ha convertit en la guia de referència des de la seva primera edició de 2010, adreçada a tota mena de públic.

Sílvia Naranjo. Després de diverses activitats professionals privades relacionades amb el món del vi, la seva primera vinculació amb la premsa escrita va ser l’Especial Vins la Vanguardia l’any 2006. Des d’aquesta plataforma, el següent pas va ser l’encàrrec de fer el primer projecte per publicar la guia de vins catalans, l’any 2008. Des de llavors, la seva trajectòria ha estat lligada a una proposta crítica i constructiva alhora, fonamentada en el coneixement empíric dels vins i dels escumosos catalans per mitjà del tast a cegues.

Jordi Alcover. Des de 2006 fins a 2008 s’encarregà principalment de la part redaccional de l’Especial Vins La Vanguardia. El 2008 rep juntament amb Sílvia Naranjo l’encàrrec de fer la primera guia de vins catalans. Després de la primera edició l’any 2008 i per raó de les conclusions dels tastos realitzats per fer-la, va dedicar els seus esforços durant tres edicions més a fer una anàlisi acurada del procés de producció del raïm per tal d’arribar a l’arrel dels problemes estructurals que generaven deficiències en la qualitat del raïm veremat i per tant també en els vins que se’n feien.

Jordi Castells

Jordi Castells i Guasch (Valls, 1952) és un perit mercantil i polític català, ex-alcalde de Valls i diputat al Parlament de Catalunya en la VII legislatura. Ha treballat en càrrecs de responsabilitat a la indústria metal·lúrgica. Catalanista de tota la vida i independentista des de 1971, va ser un dels fundadors de l’Assemblea de Catalunya a l’Alt Camp. Ha estat alcalde de Valls per Esquerra Republicana des del 1995 fins al 2001 i regidor fins al 2004, any en què va passar a ser diputat al Parlament de Catalunya. Ha estat un dels impulsors dels setmanaris vallencs Mestral i El Pati, del qual va ser secretari del consell d’administració durant més de dotze anys. Expert en vins, hi dedica bona part del seu bloc titulat Del Tomb del Balcó: https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicastells/

Jordi Cervera

Jordi Cervera Nogués (Reus, 1959) és periodista i responsable d’El Blog de Jordi Cervera, premi Vila de Martorell al millor blog, premi Blocs Catalunya al millor blog de cultura i premi Vila de Lloret al millor blog sobre literatura. També és autor de ‘Serial Chicken’, la primera novel·la d’Europa escrita a Twitter, dins la BCNegra 2010. Ha guanyat premis de periodisme, com el Reus de Comunicació; de poesia, com el Miquel Martí i Pol, el Recvll i de narrativa, el Pin i Soler, el Pere Calders i el Ferran Canyameres. Va obtenir el premi a la Millor Novel·la Negra en català del grup Brigada 21 i el Premi a la Millor Novel·la Negra en català dels lectors de la llibreria Negra y Criminal per “Mosques”. També, en literatura per a joves, ha guanyar el premi Edebé amb la novel·la ‘La mort a les sis vint-i-cinc’, amb una dotzena d’edicions. Ha publicat “L’enigma Perucho” i “Menú de degustació”, el primer llibre de poemes sobre el Bulli. Acaba de publicar el llibre de poemes “Novela negra” al voltant de les històries de gènere negre a la prestigiosa col·lecció El Bardo de poesia”.

Jordi Fernando

Jordi Fernando Aloy (Barcelona, 1953) és escriptor, traductor, impressor i editor. Ha publicat el llibre de relats L’home de les cadires (1991), l’assaig historicoartístic La casa de la ciutat, un itinerari (1996) i ha traduït al català obres de Ray Bradbury (Les daurades pomes del Sol), Virginia Wolf (Flush, una biografia), Katherine Anne Porter (Judes en flor), Joan Aiken (Un murmuri a la nit), Amanda Bath (Pere Calders, ideari i ficció) i multitud de pel·lícules i sèries per a Televisió de Catalunya i altres mitjans audiovisuals. És llicenciat en filologia catalana i va ser durant quinze anys responsable d’edicions de la Regidoria de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 2000 va fundar, amb M. Dolors Sàrries, Editorial Meteora a on desenvolupa actualment la seva tasca d’editor amb un catàleg de prop de 200 títols amb col·leccions de novel·la, no ficció, assaig, poesia, biografia, llibre d’art, infantil, etc.

Josep Torrent

Josep Torrent i Alabau (Bellcaire d’Empordà, 1956) és un escriptor català. Va començar escrivint llibres per infants i joves, sovint amb un component històric. S’inspirava en la seva pròpia filla. Més tard van seguir novel·les per adults. Durant anys va ser cap de la policia municipal d’Olot, el que li va permetre augmentar el nivell de realisme de les seves novel·les policíaques. Alguns dels seus contes s’han traduït al cors, occità, bretó i euskera. Va escriure el guió de la pel·lícula 1212 any de la Croada. Durant el festival «Tiana Negra» el 2014 li va ser atorgat el primer premi literari Agustí Vehí amb La sang és més dolça que la mel, una novel·la sobre assassinats i robatori amb el Teatre-Museu Dalí a Figueres com a escenari. També ha guanyat el Premi de Novel·la Ferran Canyameres i el Premi Ramon Muntaner.

Marc Moreno

Marc Moreno (Barcelona, 1977) és periodista, escriptor i editor català. La seva activitat professional es reparteix entre la creació literària especialitzada en el gènere negre, la gestió de l’editorial Llibres del Delicte i les col·laboracions als suplements de La Vanguardia i la revista Lonely planet. Llibres del Delicte és una editorial que publica novel·la criminal en català. Com a novel·lista, les seves obres retraten l’afany de posseir diners i poder, amb personatges que arriben al delicte per satisfer les seves passions. Destaquen també per la voluntat i la necessitat de trencar alguns estigmes al voltant de les perifèries urbanes, on l’exclusió, la desestructuració familiar i la delinqüència apareixen com la irremeiable profecia que es compleix a si mateixa. El 2017, Moreno va guanyar el VIII premi Crims de Tinta amb la novel·la Temps de rates.

Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és escriptora i professora de Teoria de la Literatura. Ha publicar treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques. En narrativa, ha cultivat diferents gèneres i destaca com a autora de novel·la negra i de ciència ficció. Ha obtingut el premi Víctor Català de contes i narracions, i el Sant Joan de novel·la. També ha publicat contes adreçats als infants i ha guanyat el premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Fou membre del col·lectiu d’escriptors “Ofèlia Dracs” i va ser directora general d’Acció Departamental al govern de la Generalitat de Catalunya.  Ha participat en nombrosos fòrums, taules rodones, conferències i jurats de premis literaris. Ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, escriptura literària i guionatge. És comissària del Festival El Vi Fa Sang i, des de fa poques setmanes, degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

Montse Sanjuan

Montse Sanjuan (Lleida, 1956) és llicenciada en Ciències de la Informació i en Filologia Hispànica. Ha treballat com a periodista i va formar part de l’equip de la revista lleidatana La Boira. Va canviar el periodisme per la docència i ha dedicat la seva tasca professional a l’ensenyament de la llengua i literatura a secundària. És també l’autora del bloc Llibres llegits i per llegir. Ha publicat relats en diferents mitjans i va participar també en el llibre 365 contes, un any de contes. Al març de 2014 va publicar el seu primer llibre La sergent Anna Grimm, i al 2015 i 2018 dues noves novel·les amb la mateixa sergent com a protagonista. Dirigeix el festival El Segre de Negre.

Rafa Melero

Rafa Melero (Barcelona, 1972) va néixer a Barcelona, però des de la infància va créixer a Lleida, fins que el 1995 es va incorporar al cos de Mossos d’Esquadra. Des de jove, va destacar en l’atletisme, on va ser quatre vegades campió de Catalunya en els 800 metres en categoria promesa i sènior. El 2013 publica el seu primer llibre, La ira del Fènix, en català, i l’any següent l’editorial Playa de Ákaba el tradueix al castellà. El 2015 publica La penitencia de l’Alfil, en castellà i català amb l’editorial Alrevés, pel seu prestigiós catàleg Crims.cat. El 2016 la mateixa editorial Alrevés publica la seva última novel·la, Ful, que guanya el Primer Premio de Novela Cartagena Negra. La seva darrera obra publicada és El secreto está en Sasha, també amb Alrevés el 2017. Fa pocs dies es va presentar el llibre de relats, Mossos d’Esquadra: Els casos de ficció, on participa amb un relat i a més és l’antòleg.

Salvador Balcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) fou llibreter durant vint anys i fins la seva jubilació ha treballat en el món de la premsa, en temes de gestió cultural i econòmica. És autor de tres llibres de divulgació: ‘Energia i societat. Una perspectiva catalana’ (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986); ‘Barcelona 92 Com desfer Catalunya’ (Edicions Lluita, 1986) i ‘Visca la terra. Manual de l’ecologista català’ (Edicions Lluita, 1989). A l’editorial Meteora ha publicat les novel·les policíaques ‘La taca negra’ (2007), ‘El vi fa sang’ (2009), ‘Dur de pair’ (2011), ‘Tempesta al Bàltic’ (2014) i ‘Procés enverinat’ (2017). I a l’editorial Gregal ‘Els crims del convent’ (2018). També ha publicat relats curts a les editorials La Busca, AlRevés, Llibres del Delicte i Xandri. És promotor i comissari del festival EL VI FA SANG.

Sebastià Bennasar

Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és escriptor, periodista i traductor. (Sobre)viu treballant en activitats vinculades a la literatura i el periodisme. Té publicades més de trenta d’obres de diferents gèneres literaris entre les quals destaquen una desena de novel·les negres. Juntament amb Àlex Martín Escribà ha preparat tres antologies de relats negres. Dirigeix la col·lecció Lo Marraco Negre i  Marrajo, de Pagès Editors. La seva darrera novel·la negra és L’imperi dels lleons (Alrevés, 2017), traduïda al castellà i a l’italià. Llavors n’ha publicat una d’espies (Hotel Metropole, 2018), una infantil (La revolta dels mitjons, 2019), un western (Terra Aspriva, 2019), un llibre de relats (Macondo Beach, 2019) i una bestiesa negra (L’any que vaig assassinar Rita Barberà, 2019).

Sílvia Mayans

Silvia Mayans (Barcelona 1969). Quan  l’any 2009 va deixar la capital per anar a viure a Arnes, no pensava pas que aquelles terres, els paisatges, els pobles i la  gent li servirien d’inspiració per començar a escriure els seus primers relats. Publicà en diversos llibres col·lectius fins que quedà finalista del premi Ferran Canyameres de novel·la de misteri 2012. Així publicà la primera novel·la de la saga protagonitzada pel detectiu casual Elíades Bel,“Cap llàgrima sobre la tomba” (Pagès Editors 2014), que continuaria amb “Cendra” (2016). El 2014  quedà finalista del premi de relats Vent de Port, amb el conte ”Rumors” que aparegué publicat en el Recull “Shazam i altres narracions”. Recentment ha participat en els llibres col·lectius “Barcelona, viatge a la perifèria criminal” (Editorial Al Revés 2017) i “assassins de l’Ebre” (Llibres del delicte 2019). El projecte ÀNIMAlari, va ser una incursió a la poesia que explorava el costat més fosc de l’ànima humana. Té en ment la tercera novel·la de la saga i altres projectes, negres i de colors variats.

Xavier Àlvarez Llaberia

Francesc Xavier Álvarez Llaberia (Barcelona, 1977) és mosso d’esquadra i treballa com analista al Grup d’Anàlisi de la Conducta Criminal. Llicenciat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, té un màster en Anàlisi de Conducta Criminal i ha cursat diversos postgraus sobre la perfilació criminal i la psicologia d’investigació. És coautor amb altres docents i professionals de diversos manuals en l’àmbit de l’anàlisi criminal. La seva entrada en el panorama literari va ser el 2013, quan va ser premiat en  dos concursos policials de relats breus. No abandonis quan el rastre és calent va ser la seva primera novel·la. Acaba de participar a l’antologia de relats policials Mossos d’Esquadra, Els casos de ficció.