5È FESTIVAL INTERNACIONAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ (CONCA DE BARBERÀ)
BASES DEL PRIMER CONCURS DE MICRO – RELATS
- Els micro-relats es presentaran en llengua catalana.
- Es podrà participar presentant un micro-relat a través del hashtag: #concurselvifasang
- L’autor ha de ser seguidor del compte de twitter: @elvifasang
- Els relats presentats han de ser de temàtica criminal i reunir les següents condicions:
- Ser originals i inèdits
- Tenir una extensió màxima de 3 piulades de 280 caràcters cada una, incloent en cada piulada el hashtag: #concurselvifasang
- No es podran adjuntar imatges o fotos al text.
- La presentació dels micro-relats es podrà fer del 15 de febrer al 15 de març de 2019.
- Seran guanyadors els cinc millors relats, a criteri del jurat.
- El jurat donarà a conèixer la seva decisió a través del perfil de twitter @elvifasang
- El premi als guanyadors consistirà en una ampolla de vi d’un celler local i entrades als museus de l’Espluga de Francolí.
- El lliurament de premis i lectura dels relats guanyadors es farà en el marc del festival El Vi Fa Sang, el dissabte 6 d’abril de 2019.
- La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases.
MICRO – RELATS GUANYADORS
Francesc Pla (@osbrucat)
La taca vessava amb parsimònia pel paviment enrajolat on jeia el cos bocaterrosa. Tenia el color de les cireres madures. El tall era precís, com sempre. Només li calgué un moviment sincronitzat per trencar l’ampolla i seccionar-li l’aorta.
La seva copa era sobre la taula, encara mig plena. Va acostar-la cap el nas per sentir els aromes de la terra i gaudir d’aquell color de cirera abans de fer-ne l’últim glop.
JR Armadàs (@jrarmadas)
Per a ella matar no era un problema. Allà d’on venia l’assassinat era un fet quotidià. Quasi una necessitat. Una qüestió de supervivència. Aquell cop, però, era diferent. Matar-la a ella no seria gens fàcil.
Estava convençuda que seria molt ràpid. Ho havia assajat mil cops. Ni se n’adonaria. No volia que patís. Al cap i a la fi aquella mort era diferent. Tot canviaria a partir de llavors. Tot! Era especialment difícil perquè la víctima era la seva àvia.
Va mirar la fotografia hologràfica desencaixada. Sense pensar-ho dues vegades va prémer el botó. El làser va acabar amb la inventora del viatge en el temps. Només tenia 5 anys. A terra tan sols va caure una llàgrima. Ella i el món d’on venia no existirien mai.
Galzeran-homefosc (@homefosc)
Mai podries imaginar què t’espera. No puc deixar de pensar-hi, mentre observo com degustes el vi, gola avall. Fruint el tacte aspre i el gust afruitat que s’impregna al cel del paladar. Et miro i t’envejo la dona i els fills que t’ha donat. A qui enganyes?
M’acompanyes a casa cada nit que quedem, i així em guanyo la teva confiança. Fas com sempre feies. Ara no ho recordes, te’n faré memòria aviat. I és així com espero sorprendre’t la primera nit d’amor. Sé que t’agraden les sorpreses, i aquesta no te l’esperes.
Ets tan innocent. Quan m’abracis el cos càlid i sense vida, impregnat tu del meu aroma carnal, qui dubtarà que ets culpable? Hauré assolit morir en els teus braços, i descobriràs tard la venjança d’aquella jove —pertorbada em deies— que un dia vares rebutjar.
Isabel Clara Simò M. (@isabelclara73)
La vaig escanyar i el seu cos va caure als meus peus com un animal mort. La vaig arrossegar fins al recambró de les escombres. Vaig tancar la porta amb la claueta del pany. Tot seguit vaig sortir al bar de Paco, i hi vaig trobar el Nyeco i l’Adri.
Vam fer una partida de cartes i uns bocates. Demà ja pensaré com desfer-me del cos. Ara necessito que la gent em vegi. Vam marxar tard. A casa però em va estranyar que la porta del pis estava tancada amb clau.
Jo havia tancat de cop. En obrir em va deixar atònit que la cadena estava posada. -Amanda! Amanda!- vaig cridar a tot pulmó. Silenci.
Cristina (@Manoire62)
MÉS DURA SERÀ LA CAIGUDA
Quan el caporal va aconseguir accedir al celobert, només va poder certificar la mort de l’ancià. Havia quedat en un racó i jeia com un titella abandonat. Una mica més enllà, la seva dentadura somreia en un rictus perpetu.
Un traç de sang s’escolava cap al desguàs arrossegant burilles i brutícia. – ¡Se veia venir!–va cridar una veu més amunt- El caporal va alçar la mirada. – Que lo intentaba de hace tiempo. Sacaba su cuerpecillo por la ventana, la gente mayor tan sola da pena.
Dies més tard, la noia torna al seu pis, i li sobta veure el llum del bany encès. “Potser amb les presses per marxar me’l vaig deixar obert” pensa. I com tot està en ordre, comença a desfer l’equipatge “Només em faltava això” posar-li-ho fàcil al vell tafaner.
Roger Galofré (@GalofreR)
Els dos ens vam quedar paralitzats, mirant-nos i mirant a tot arreu a veure si la vèiem. O sigui, que hi havia una assassina despietada per algun racó de la minúscula cabina d’aquell vaixell ronyós esperant inocular el seu verí mortal.
Al final, la sort es va conjurar amb la justícia. Aquell home atroç, que no havia dubtat a violar i matar sis dones, va ser ajusticiat. L’aranya Errant Brasilera el va escollir i li va picar al coll. I ja se sap el que diuen del priapisme letal que provoca.
Així doncs, va patir una agonia i mort amb força trempera ja que el seu cos inanimat va mantenir, a nivell del maluc, un promontori que no va deixar cap dubte del que passava sota la mortalla. I aquesta va ser la seva condemna: acabar patètic i risible.
Salvador Casas (@scasasb)
Ja ho té tot preparat. Assegut en un bon emplaçament, mira per l’objectiu. Ara ho veu tot a la perfecció. Sap que ha de tenir paciència, encara no ha arribat el cotxe del testimoni. Mentrestant assaja el punt de mira apuntant al policia a la porta del jutjat.
Hi ha moviment a la placeta, ja arriba el cotxe. Es posa en tensió, el dit al gallet, l’ull al teleobjectiu. L’home que ha de liquidar no és el primer que surt del cotxe. Aquest sí. És alt i ros. Dispara. Plif! Cau a terra. Tot un èxit. Ara ha de fer via.
Desmunta l’arma i la posa a la motxilla. Aconsegueix marxar sense cap problema. Deixa les eines al magatzem que té llogat. Surt al carrer, trepitja una caca de gos. Rellisca i cau d’esquenes. El clatell pica a la vorera. La mort esdevé quan un menys espera.
